Marca registrada

El cas tracta d'una situació força comuna com és quan una empresa (o persona) té registrades unes marques que inclouen l'expressió «administrador de finques», i demanda a una altra perquè utilitza en la seva publicitat frases com «administració de finques» o «administrador de finques» per oferir aquesta mateixa activitat. El dubte és si, pel fet de tenir la marca registrada, pot prohibir a qualsevol fer servir aquestes paraules.

El Tribunal Suprem (TS) explica que, tot i que una marca dona dret a impedir que altres utilitzin signes confusibles, aquest dret no és il·limitat. Hi ha un límit important que és quan algú utilitza una expressió simplement per descriure el servei que presta (i ho fa de manera lleial), el titular de la marca no pot impedir-ho (LM art. 37. b). La idea de fons és que les paraules que descriuen activitats o serveis han de continuar estant disponibles per a tothom en el mercat, i no "queden segrestades" per qui les registra dins d'una marca.

Per al TS, "administració de finques" i "administrador de finques" són expressions d'ús comú que, en la pràctica, nomenen el mateix servei de gestionar immobles o comunitats. Per això, si un tercer les utilitza amb sentit informatiu (per dir "això és el que faig") i no com si fossin la seva "senya d'identitat" o la seva marca, no hi ha infracció.

A més, el TS valora que la demandada usava l'expressió per indicar els serveis de la seva assessoria i que no constava que es presentés com a administradora de finques col·legiada, ni que afegís elements que la confonguessin amb les marques mixtes registrades per l'altra part. També recorda que aquesta activitat no exigeix col·legiació obligatòria, així que no es pot convertir aquesta expressió en res reservat a uns pocs.

Per això el titular de la marca no pot prohibir l'ús d'«administració de finques» si s'empra de forma descriptiva, lleial i sense fer creure que es pertany a un col·legi professional ni usar-ho com a indicació de l'origen empresarial.